Q2743

Llista de Musical Grup musical & Músic : Vota pels teus favorits.

Llista de Musical Grup musical & Músic   : Vota pels teus favorits.

Un musical o una obra de teatre musical és una forma de teatre que combina música, cançó, ball i diàlegs. El contingut emotiu de la història (humor, pathos, amor, ira...), així com la mateixa història, és transmesa mitjançant les paraules, la música, els moviments i els aspectes tècnics de l'espectacle com una unitat integrada. Des d'inicis del segle xx, els espectacles de teatre musical han estat simplement anomenats musicals.

Se sol representar en grans escenaris, principalment els del West End de Londres i els de Broadway, a Nova York. Produccions amb pressupostos menors acostumen a estrenar-se en teatres més petits, els denominats Off-Broadway, i fins i tot s'ha creat una categoria per a englobar aquelles sales petites en les quals es representen musicals de pressupost molt més reduït. Ja fa temps que els musicals han sortit del seu context anglosaxó original i s'han exportat i adaptat a països de tot el món com Alemanya, Àustria, el Canadà, França, el Japó, els Països Baixos, Austràlia o Espanya.

A cada lloc ha constituït un reclam turístic que s'ha sumat als que cada indret ja posseïa i s'ha sobreposat les diferents tradicions autòctones més o menys fortes de música escènica. En el cas de Catalunya s'ha sumat a les tradicions, de l'òpera, la revista musical i la sarsuela.

Alguns musicals especialment famosos arreu del món, dels quals s'han fet traduccions i adaptacions arreu i s'han portat al cinema són Jesucrist SuperStar, Grease, West Side Story, The Phantom of the Opera, Cats, Les Misérables, Chicago, A Chorus Line, Rent o Mamma Mia!

Els tres components principals d'un musical són la música, les lletres i el llibret. El llibret d'un musical es refereix a la història, i més concretament, a les seves parts parlades; però també pot referir-se al conjunt dels diàlegs i les lletres, als quals es designa, igual que a l'òpera, com el libretto (llibret en italià). La música i les lletres formen la banda sonora del musical.

L'equip creatiu determina en gran manera la interpretació del musical. L'equip creatiu inclou el director, el director musical i habitualment un coreògraf. La producció d'un musical també es caracteritza pels aspectes tècnics com l'escenografia, el vestuari, l'attrezzo, la il·luminació, els quals generalment difereixen d'una producció a una altra (tot i que alguns aspectes famosos de les produccions tendeixen a mantenir-se des de la producció original, com per exemple, la coreografia que Bob Fosse creà per a Chicago). Al segle xx, llibret musical ha estat definit com una obra musical en la qual les cançons i balls estan completament integrats en una història.

No hi ha una longitud establerta per a un musical. Pot anar des d'un entreteniment d'únic acte a diversos actes i diverses hores de duració; però la majoria oscil·len entre una hora o hora i mitja fins a les tres hores. Normalment es representen en dos actes, amb un intermedi de deu o vint minuts. El primer acte gairebé sempre és més llarg que el segon, i generalment conté la major part de la música. Un musical pot estar construït al voltant de quatre o sis tonades principals que es van repetint durant l'espectacle, o en una sèrie de cançons sense relació musical directe. El diàleg parlat apareix normalment inserit entre els números musicals, si bé l'ús del diàleg cantant o recitatiu tampoc no és desconegut, com succeeix en musicals com Les Misérables o Evita.

El teatre musical està molt lligat a una altra forma escènica, l'òpera. Aquestes formes es distingeixen contraposant diversos factors: els musicals normalment tenen un major focus en el diàleg parlat (tot i que alguns musicals són enterament cantats, com Jesus Christ Superstar i Les Misérables; mentre que en algunes òperes, com Die Zauberflöte, i en la majoria d'operetes, tenen alguns diàlegs sense acompanyament musical); el ball (particularment fet tant pels actors principals com pel cor); o per l'ús de diversos gèneres de la música popular (o almenys certs estils populars de cant); així com per evitar certes convencions operístiques. En particular, un musical gairebé mai es representa en una altra llengua diferent a la del públic: els musicals produïts a Londres o a Nova York, per exemple, són invariablement en anglès, encara que originàriament haguessin estat escrits en un altre idioma (com, per exemple, Les Misérables, originalment escrit en francès). Mentre que un cantant d'òpera és en principi un cantant, i en segon terme, un actor (i rarament necessita ballar), un actor de musical és primer un actor i després un cantant i un ballarí. Actualment, els compositors de musicals sovint consideren les exigències vocals dels seus personatges tenint present l'intèrpret. A més, actualment, els teatres usen sistemes d'amplificació del so, que serien totalment desaprovats en un context operístic.

Alguns treballs (com, per exemple de George Gershwin, Leonard Bernstein o Stephen Sondheim) han rebut el qualificatiu tant de musical com d'òpera. De manera semblant, algunes operetes antigues o òperes lleugeres (com The Pirates of Penzance de Gilbert & Sullivan) han tingut adaptacions modernes en què han estat tractades com a musicals. Per alguns treballs, els estils de producció són gairebé tan importants com la música o el context dramàtic en definir quina forma d'art formen. Sondheim afirmà que: crec que quan quelcom es representa a Broadway és un musical, i quan es representa en un teatre d'òpera és una òpera. És això. És el territori, el lloc, les expectatives del públic que et fan fer una cosa o una altra.

Els moments de més intensitat dramàtica del llibret del musical sovint són interpretats amb una cançó. Proverbialment, "quan l'emoció esdevé massa gran per parlar, cantes; i quan esdevé massa forta per cantar, balles". Una cançó s'usa habitualment per vestir el personatge i la seva situació en la història; tot i que van haver èpoques en la història del musical (a les dècades del 1890 o del 1920), en què la integració de la música i la història era més aviat tènue. Com va descriure el crític del New York Times Ben Brantley sobre l'ideal de cançó al teatre davant l'estrena del revival del 2008 de Gypsy, "No hi ha separació entre la cançó i el personatge, que és el que succeeix en aquells rars moments quan els musicals assoleixen els motius ideals de ser".

Sovint, un musical comença amb una cançó que marca el to de l'espectacle, presenta a tots o a la majoria dels personatges principals i mostra l'argument. Donada la naturalesa comprimida del musical, els escriptors han de desenvolupar els personatges i l'argument, i la música esdevé un mitjà per expressar les emocions.

El material dels musicals és divers: sovint és original (Rent ó Urinetown), però hi ha molts adaptats de novel·les (Wicked i Man of La Mancha), obres de teatre (Hello, Dolly!), llegendes clàssiques (Camelot), fets històrics (Evita) o pel·lícules (The Producers, Hairspray o, fins i tot, d'un clàssic del cinema mut com Metropolis). Per un altre costat, molts musicals d'èxit han estat adaptats al cinema musical, com Somriures i llàgrimes, West Side Story, My Fair Lady i Chicago. Un altre gènere recent de musicals són els "jukebox musicals" (com, per exemple, Mamma Mia! o Hoy no me puedo levantar), que usen cançons escrites amb anterioritat per un artista o un grup popular en una història, de vegades basada en la vida o en la carrera del personatge o grup en qüestió (Taboo.)

 llegir més...
 
 
 
Votes cast on this list:
Up-Votes: 0
Down-Votes: 0
Views: 3432
 
Best-Votes: 0
Worst-Votes: 0
Total Votes: 0
 
comments powered by Disqus
 

Regles de votació

  • Pots votar cap amunt o cap avall. Tingueu sempre en compte el context de l'hora de votar, per exemple, una cançó ha de ser votat cap amunt o cap avall respecte a la resta de les cançons contingudes en l'àlbum, l'actuació d'un actor en comparació amb altres actors de la mateixa pel · lícula, un llibre que fa als altres llibres del mateix autor o dins del mateix gènere.
  • Un vot pot cancellar fent clic al vot contrari dins de les 24 hores. A continuació, pot tornar a votar sobre el mateix tema.
  • Cada usuari disposa d'un vot per cada element dins d'una llista específica cada 24 hores. Després de 24 hores es pot votar de nou en el mateix article dins la mateixa llista.
  • Vostè pot votar per tants elements com vulgui dins d'una llista o en el mateix tema si és part d'una altra llista. Per exemple, vostè pot votar David Bowie amunt o cap avall a la llista d'artistes de la música pop, així com en la llista d'artistes de rock indie i sobre la llista d'artistes de la música rock, etc
  • Feliç votar!