Q45722

Llista de Cardinal Persona : Vota pels teus favorits.

Llista de Cardinal Persona   : Vota pels teus favorits.

Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris". Els cardenals constitueixen el Col·legi Cardenalici, òrgan peculiar al qual correspon l'elecció del Summe Pontífex en cas de mort o de renúncia de l'anterior. En circumstàncies ordinàries els cardenals assisteixen de forma col·legiada el papa quan aquest els convoca per a tractar qüestions de màxima importància, o bé de forma individual a través dels diversos càrrecs que ostenten o dels oficis que exerceixen. Entre aquestes tasques ordinàries hi ha el govern de determinades diòcesis, la gestió dels principals organismes de la Cúria Romana, l'administració de la Santa Seu i de la Ciutat del Vaticà.

El mot cardenal, manllevat del títol que des del regnat de Teodosi I el Gran (347-395) rebien determinats alts mandataris de l'Imperi romà, prové del llatí cardo, -inis, que vol dir eix o frontissa, cosa que defineix amb exactitud el seu paper central i de gran rellevància dins de l'Església.

Atès que originàriament els cardenals eren els clergues més destacats de la diòcesi de Roma, cada un d'ells ostenta un bisbat sufragani d'aquesta (anomenat "suburbicari", etimològicament "per dessota del de la ciutat"), o un títol de prevere o de diaca de determinats temples romans que gaudeixen d'aquest privilegi. Són exceptuats d'aquesta norma els patriarques de les Esglésies Orientals fidels al Primat Romà, els quals tenen com a títol llur respectiva seu patriarcal.

Les màximes jerarquies del Col·legi Cardenalici són el degà i el vicedegà (vegeu "Cardenals bisbes", ordre al qual pertanyen), el camarlenc (encarregat de gestionar els afers ordinaris en període de seu vacant, cardenal designat dins de qualsevol ordre) i el protodiaca (vegeu "Cardenals diaques"). El Sacre Col·legi també disposa d'un vicecamarlenc, d'un secretari i d'un tresorer, els quals tanmateix no han de ser cardenals necessàriament.

La dignitat de cardenal és vitalícia, amb independència de les circumstàncies personals del titular. Naturalment hi pot haver dimissió, però aquestes són raríssimes (la darrera va ser la de Louis Billot, S.J., creat el 1911 cardenal diaca de Santa Maria in Via Lata i que el 1927 va renunciar al cardenalat per discrepàncies amb el papa Pius XI). Més infreqüent encara és que un cardenal sigui desposseït de la dignitat: el darrer fou Louis René Édouard de Rohan, bisbe coadjuntor d'Estrasburg, creat cardenal del títol de Santa Maria in Traspontina el 1778 i destituït vuit anys després com a conseqüència del famós affaire del collaret de la reina Maria Antonieta de França.

 llegir més...
 
 
 
Votes cast on this list:
Up-Votes: 0
Down-Votes: 0
Views: 3432
 
Best-Votes: 0
Worst-Votes: 0
Total Votes: 0
 
comments powered by Disqus
 

Regles de votació

  • Pots votar cap amunt o cap avall. Tingueu sempre en compte el context de l'hora de votar, per exemple, una cançó ha de ser votat cap amunt o cap avall respecte a la resta de les cançons contingudes en l'àlbum, l'actuació d'un actor en comparació amb altres actors de la mateixa pel · lícula, un llibre que fa als altres llibres del mateix autor o dins del mateix gènere.
  • Un vot pot cancellar fent clic al vot contrari dins de les 24 hores. A continuació, pot tornar a votar sobre el mateix tema.
  • Cada usuari disposa d'un vot per cada element dins d'una llista específica cada 24 hores. Després de 24 hores es pot votar de nou en el mateix article dins la mateixa llista.
  • Vostè pot votar per tants elements com vulgui dins d'una llista o en el mateix tema si és part d'una altra llista. Per exemple, vostè pot votar David Bowie amunt o cap avall a la llista d'artistes de la música pop, així com en la llista d'artistes de rock indie i sobre la llista d'artistes de la música rock, etc
  • Feliç votar!