Cinema Negre Pel·lícula Llista

El cinema negre o film noir és un gènere cinematogràfic que es va desenvolupar als Estats Units durant els anys 1940 i 1950, que es caracteritza per ser una crítica social, un pessimisme i estar ple d'ombres. D'El falcó maltès es diu sovint que és una de les primera pel·lícules d'aquest tipus, encara que ja Fury, el primer film nord-americà de Fritz Lang estrenada el 1936, i que evoca el linxament als Estats Units, podria considerar-se ja dins del gènere.

El terme film noir va ser encunyat per primera vegada per l'italià Nino Frank i és utilitzat per la crítica cinematogràfica per a descriure un gènere de definició bastant imprecisa, que només es diferencia de manera parcial amb altres gèneres com el cinema policíac o el cinema social. Habitualment, els films de cinema negre giren a l'entorn de fets delictius i criminals, amb un fort contingut expressiu i una característica estilització visual.

El vocabulari cinematogràfic s'apropa a l'expressionisme. Per a descriure l'escena, es fa servir un llenguatge el·líptic i metafòric caracteritzat per una il·luminació tenebrosa en clarobscur, escenes nocturnes amb humitat en l'ambient; es juga amb les ombres per exaltar la psicologia dels personatges. Alguns d'aquests efectes eren especialment impactants en blanc i negre. Alhora, la personalitat dels personatges i les seves motivacions són difícils d'establir. Un cas paradigmàtic són els detectius privats, freqüents protagonistes del gènere, tals com Sam Spade o Philip Marlowe. Les fronteres entre bons i dolents es difuminaven i l'heroi sol ser un antiheroi tenallat per un passat fosc.

El cinema negre presenta una societat violenta, cínica i corrupta, que amenaça no solament l'heroi o protagonista de les pel·lícules sinó també altres personatges, dins d'un ambient de pessimisme fatalista. Els finals solen ser agredolços, quan no presenten directament el fracàs del protagonista. Un altre punt característic n'és la presència de la dona fatal que, aparentment inofensiva, pot conduir les seves víctimes al perill o a la mort. Les novel·les de Dashiell Hammett i Raymond Chandler, amb els detectius Spade i Marlowe, són freqüents fonts dels guions del gènere.