Cinema Mut Pel·lícula Llista

El cinema mut és el tipus de cinema que no té so pregravat i sincronitzat, especialment pel que fa als diàlegs parlats, que sí que poden aparèixer en forma de subtítols. Fa especialment referència al cinema de la darrera dècada del segle XIX i de les tres primeres dècades del segle XX. Tot i això, alguns crítics diferencien el “cinema primitiu” que abraçaria el període comprès entre les primeres pel·lícules de Louis Le Prince (1888) i dels Germans Lumière (1895). A partir de la dècada de 1910 es va desenvolupar un llenguatge cinematogràfic propi, basat en el muntatge, el primer pla i els moviments de càmera, que va permetre explicar històries complexes sense necessitat de paraules. Directors com D. W. Griffith, Friedrich Wilhelm Murnau o Eisenstein van establir les bases de la narrativa visual i de molts recursos formals que encara avui es fan servir. Entremig dels dos hi ha un període de transició en què els cineastes experimenten amb noves tècniques narratives i que suposa el naixement dels estudis cinematogràfics moderns. També es pot trobar el terme de cinema silenciós, calc de l'anglès «silent film», que és abans de tot una expressió tècnica de muntatge per a descriure una pel·lícula a la qual no hi ha associada cap banda sonora.