Q8341

Jazz Grup musical & Músic Llista

Jazz Grup musical & Músic Llista

El jazz és un estil musical nascut a Nova Orleans (Louisiana, Estats Units d'Amèrica) a principis de la dècada del 1900, on es barreja una rítmica pròpia dels afroamericans dels Estats Units (blues, principalment, però també les work songs, el ragtime, les cançons dels "Minstrels") amb una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer (trompeta, corneta, clarinet, trombó, tuba, baix, bombo i platerets).

Quan aquests conjunts s'estabilitzaren, substituïren la tuba pel contrabaix, el bombo i platerets per la bateria i s'hi afegí el piano. Aquesta era la formació de l'Original Dixieland Jass Band, un grup blanc que emprà la paraula jazz per primera vegada, el 1917. Tant per repertori com per instrumentació, harmonia i sobretot per la improvisació (base característica del jazz) s'anà evolucionant fins a arribar, a les dècades de 1980 i 1990 a una fusió d'estils molt diversos. Així, juntament amb cançons populars o d'operetes i musicals de Broadway, el jazz incorporà, a partir de 1920, composicions pensades específicament per a ser interpretades per aquests conjunts.

Amb l'estil anomenat "Chicago" - o hot jazz - s'enriquiren les improvisacions i s'incorporaren nous instruments com el saxòfon (tenor i alt, principalment), la guitarra i el violí. Altres instruments que s'anaren incorporant, foren el vibràfon, els saxòfons barítons i soprano, la flauta, l'orgue i diferents tipus de percussió (conga o tombadora, bongos). Així mateix, els cantants, tan importants ja des dels inicis dels blues, adoptaren el llenguatge nou i a partir de la dècada de 1930 s'incorporaren al jazz.

Un altre tret distintiu d'aquest gènere són les jam-sessions, trobades de músics al final dels concerts, en què tots els instrumentistes improvisen a partir d'una melodia. Entre finals de la dècada de 1920 i fins a 1945 triomfà l'estil anomenat swing, interpretat per grans orquestres (Big Bands) de dotze o catorze instrumentistes.

Després de la Segona Guerra Mundial s'inicià l'esclat del be bop que revolucionà les formes d'improvisar, apropant-les quasi a l'avantguardisme, i també el tipus de sonoritat. El bop és la base del que es coneix, habitualment, com a modern jazz, en oposició al mainstream, més clàssic, que ha seguit interpretant-se sense interrupció. Entre els derivats del bop trobem el cool, també l'estil west coast, el hard bop, el third stream i, finalment, el free-jazz, en què no se segueix cap patró melòdic ni harmònic, i només importa la tímbrica, l'experimentació amb els instruments i la discontinuïtat rítmica.

Des de la fi de la dècada de 1960 i fins avui, el jazz no ha deixat de mesclar-se amb altres gèneres, com el rock, jazz rock o el funky (nu Jazz), que ha fet que sovint s'anomenés a aquesta tendència fusion.

llegir més...
 
 
 
  1. 1951
    Milt Holland
    7269
    1816
  2. 1952
    Battista Lena
    7268
    1608
  3. 1953
    Nasheet Waits
    7257
    236
  4. 1954
    Charlie Spivak
    7248
    2890
  5. 1955
    Don Grusin
    7243
    2068
  6. 1956
    Vincent Herring
    7238
    2880
  7. 1957
    John D'earth
    7238
    2470
  8. 1958
    Barb Jungr
    7209
    1238
  9. 1959
    Aaron Diehl
    7203
    2852
  10. 1960
    Nellie Lutcher
    7201
    144
  11. 1961
    Wild Bill Davis
    7185
    86
  12. 1962
    Ruby Braff
    7182
    2100
  13. 1963
    Herb Geller
    7177
    1850
  14. 1964
    Horace Tapscott
    7171
    1674
  15. 1965
    Guy Barker
    7169
    2834
  16. 1967
    Rex Stewart
    7149
    760
  17. 1968
    Air
    7146
    306
  18. 1969
    Earthworks
    7144
    1952
  19. 1970
    Gustav Brom
    7131
    2782
  20. 1971
    Neil Ardley
    7121
    2170
  21. 1972
    Ziggy Elman
    7119
    872
  22. 1973
    Richard Niles
    7118
    2848
  23. 1974
    Jimmy McPartland
    7106
    2768
  24. 1975
    Teddy Smith
    7102
    2816
  25. 1976
    Stephanie Trick
    7087
    2524
  26. 1977
    Tia Fuller
    7080
    2798
  27. 1978
    Alec Dankworth
    7078
    1230
  28. 1979
    Jim McNeely
    7075
    156
  29. 1980
    Ray Drummond
    7069
    592
  30. 1981
    Luke Winslow-King
    7044
    2518
  31. 1982
    Zeena Parkins
    7042
    2632
  32. 1983
    Orrin Evans
    7041
    1842
  33. 1984
    Mário Laginha
    7027
    2812
  34. 1985
    Adam Nussbaum
    7026
    1030
  35. 1986
    Bobby Broom
    7018
    2806
  36. 1987
    Benny Bailey
    7009
    2164
  37. 1988
    Richie Kamuca
    6998
    1902
  38. 1989
    Frank Capp
    6997
    2170
  39. 1990
    Nelson Rangell
    6994
    2550
  40. 1991
    Doug Raney
    6992
    1992
  41. 1992
    Tomeka Reid
    6992
    1406
  42. 1993
    Barry Galbraith
    6992
    1320
  43. 1994
    Claire Martin
    6989
    2744
  44. 1995
    Manfred Schoof
    6979
    2004
  45. 1996
    Gretchen Lieberum
    6976
    2588
  46. 1997
    Steve Davis
    6973
    2478
  47. 1998
    Steve Marcus
    6960
    2784
  48. 1999
    Federico Elizalde
    6952
    2780
  49. 2000
    Shadow Wilson
    6948
    2444
 
 

Regles de votació

  • Pots votar cap amunt o cap avall. Tingueu sempre en compte el context de l'hora de votar, per exemple, una cançó ha de ser votat cap amunt o cap avall respecte a la resta de les cançons contingudes en l'àlbum, l'actuació d'un actor en comparació amb altres actors de la mateixa pel · lícula, un llibre que fa als altres llibres del mateix autor o dins del mateix gènere.
  • Un vot pot cancellar fent clic al vot contrari dins de les 24 hores. A continuació, pot tornar a votar sobre el mateix tema.
  • Cada usuari disposa d'un vot per cada element dins d'una llista específica cada 24 hores. Després de 24 hores es pot votar de nou en el mateix article dins la mateixa llista.
  • Vostè pot votar per tants elements com vulgui dins d'una llista o en el mateix tema si és part d'una altra llista. Per exemple, vostè pot votar David Bowie amunt o cap avall a la llista d'artistes de la música pop, així com en la llista d'artistes de rock indie i sobre la llista d'artistes de la música rock, etc
  • Feliç votar!